EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ: mayo 2014

Expressió i comunicació

Anàlisi del dibuix infantil

INTRODUCCIÓ

Un dels treballs que hem hagut de realitzar aquesta Unitat Formativa ha sigut analitzar diferents trets característics psicològics d’un infant a partir dels dibuixos que realitza, en aquest cas un arbre, una casa i una persona.

Aquest infant tenia que ser de la franja d’edat de 4 a 6 anys aproximadament. Per aquest motiu vam escollir en Narcís, un infant de 4 anys acabats de fer. En Narcís té una germana d’un any, la Mariona.

Vam col·locar el material (tres papers i un llapis) damunt de la taula. L’infant ho va agafar amb autonomia i li vam deixar llibertat per tal de que realitzes els dibuixos al seu gust. Els va realitzar amb una mica de pressa, rapidesa i seguretat.

Una vegada realitzats els dibuixos, li vam fer preguntes per poder obtenir més informació. En el cas del dibuix de la persona, vam observar que no tenia braços. A continuació li vam preguntar: “On té els braços aquesta persona?” Tot i que nosaltres no els veiem, ell ens va assegurar tot convençut que els braços formaven part del seu eix corporal, enganxats amb el cos.

Abans de realitzar la anàlisis, vam fer un cop d’ull general a tots els dibuixos i vam poder observar que podria tenir certs conflictes emocionals i que en podríem extreure una gran quantitat d’informació.

ARBRE

Un dels dibuixos que li vam demanar que realitzés va ser un arbre. Li vam col·locar fulls a sobre la taula i ell mateix el va agafar i el va col·locar de la manera que més còmode li era per a dibuixar. El va col·locar de manera horitzontal i va començar a dibuixar. El dibuix el va fer amb una mica de pressa i va mostrar més delicadesa en unes zones que en unes altres.

Anàlisi de l’arbre:

Detalls essencials:

Hi ha dues parts essencials que un arbre ha de tenir, aquestes són:

El tronc:

El tronc representa el sentiment de poder bàsic en l’individu. És l’element que millor identifica el jo. A partir del dibuix del tronc es poden interpretar qüestions relatives a la percepció que l’individu té d’ell mateix, així com el grau de seguretat o confiança amb què enfronta els reptes del món exterior.

L’infant ha dibuixat el tronc amb dues línies rectes. Les va realitzar amb més delicadesa i més força que la resta de les parts de l’arbre. Aquest fet pot significar autocontrol i disciplina.

El tronc és bastant ample, el que pot significar equilibri, seguretat en ell mateix i autocontrol.

Les branques:

En aquest cas l’infant ha realitzat el dibuix sense la presència de branques, però, en el tronc en podem observar una de petita, curta i gruixuda. Aquest fets poden indicar pessimisme o sentiments de desemparament en el cas de les branques caigudes o tendències suïcides en el cas de les branques gruixudes i excessivament curtes.

Aquesta branca surt directament del tronc. Això pot significar la necessitat de buscar el seu propi camí, de trobar el seu propi “jo”.

Molts infants en l’edat infantil substitueixen les branques per una copa. Aquest fet significa que pot tenir diferents conflictes en la seva vida actual.

Detalls no essencials o irrellevants:

A part dels elements essencials podem observar altres detalls no essencials, com és el cas de l’escorça, que està dibuixada amb molta cura. Això pot suggerir que l’infant es trobi compulsivament preocupat per la seva relació amb l’ambient actual.

Pel que fa a detalls irrellevants, hem observat una espècie de rostre o de boca amb dents a la copa de l’arbre. Pot significar implicacions negatives per l’infant. Per altra banda, podem observar que la copa és proporcional comparada amb el tronc. Tot i que es contradiu amb els altres aspectes, això pot voler dir equilibri en l’individu.

En aquest cas, l’infant no va dibuixar terra. L’absència d’aquest pot significar inseguretat, fragilitat o desesperança.

Perspectiva

Un altre aspecte important a observar és la perspectiva, si la figura està dibuixada més cap a un costat o cap a l’altre. En aquest cas, l’arbre està dibuixat en la part esquerra del paper, el que pot significar tendències d’agressivitat reactiva davant les limitacions de l’espai, amb un conseqüent augment en la sensibilitat.

LA PERSONA

Un altre dels dibuixos que li vam demanar que realitzés va ser el d’una persona. Li vam col·locar fulls a sobre la taula i ell mateix el va agafar i el va col·locar de la manera que més còmode li era per a dibuixar. El va col·locar de manera horitzontal i va començar a dibuixar. El dibuix, igual que l’anterior, també el va fer amb una mica de pressa i va mostrar més delicadesa en unes zones que en unes altres.

Els detalls que hem pogut observar en aquest dibuix no s’ajusten tant bé als esquemes que teníem, ja que la figura que va dibuixar no arriba a cap extrem (massa petit o massa gran). Tot i així, n’hem fet una lectura general i hem destacat alguns detalls que trobem més importants.

La qualitat en el dibuix de la persona reflecteix l’habilitat del subjecte per funcionar en les relacions personals i ambientals i per sotmetre el jo i les relacions interpersonals a una avaluació crítica i objectiva.

Detalls essencials

En aquest cas la figura és petita. Això pot ser a conseqüència d’inadequació, del jo inhibit i de preocupació per les interaccions amb l’ambient. Se sol trobar més freqüentment en població clínica i en infants d’educació especial, però també està present en els infants introvertits i insegurs. En certs casos podria indicar l’existència d’un estat depressiu.

Un altre trec característic que mostra aquest dibuix és l’absència de braços. Tot i així, al finalitzar el dibuix li vam demanar on eren les braços i ell ens va assegurar que estaven enganxats al cos i que per això no es veient. Això pot ser per causes diverses:

· Forts sentiments d’inadequació. Reflecteix ansietat i culpa per conductes socials inacceptables en què estan implicats braços i mans.

· El fet de que l’infant ens asseguri que els braços hi són presents però que tot i així no siguin visibles pot ser per una falta molt gran d’afectivitat.

Tot i haver fet aquesta lectura, volem destacar que, ja que l’infant si que veu els braços, també pot ser pel fet de reflectir un control intern rígid i dificultats per connectar amb els demés, així com certa tendència a la introversió. En alguns individus també poden manifestar la necessitat de protegir-se de l’exterior mitjançant un control rígid del jo.

Un altre detall a destacar és l’omissió de les orelles que pot indicar la presència d’al·lucinacions auditives, encara que les orelles són omeses amb freqüència per subjectes amb dificultats intel·lectuals però ben ajustats.

En aquest cas, en Narcís no va dibuixar nas a la persona. Aquest fet es sol associar a conducta tímida i introvertida, amb absència d’agressivitat manifesta i/o pobre interès social.

També va dibuixar una boca bastant gran, tot i que no excessivament gran. Pot significar erotisme oral, tendències agressives orals o les dues coses.

L’infant va dibuixar un coll llarg i prim que indica la possibilitat de trastorns de tipus esquizoides.

Detalls no essencials o irrellevants:

Els peus són eines refinades per controlar i modificar la locomoció; de vegades també són armes d’atac.

En aquest cas els peus són molt grans, el que ens pot indicar la necessitat de seguretat i suggereixen l’obligació de demostrar virilitat.

Seqüència dels detalls

En la majoria de casos, primer es dibuixa el cap, els trets de la cara (ulls, nas, etcète- ra), el coll, després el tronc, els braços (amb mans i dits), i per últim les cames i els peus (o primer les cames i després els braços).

En narcís ho va fer així, per tant no creiem que en aquest aspecte no tingui problemes o altres dificultats.

Interrogatori posterior

Després de que en Narcís realitzés el dibuix de la persona, li vam fer una sèrie de preguntes que ens va contestar per obtenir més informació o més detalls sobre el dibuix. Les preguntes que li vam fer van ser:

1. És un nen o una nena (noi-noia, home-dona)? En aquest cas en Narcís ens va dir que era un nen, el que podem extreure’n d’això és que es va dibuixar a ell mateix i les seves característiques. Aquesta pregunta serveix per saber com es sent l’infant.

2. Quina edat té? En Narcís ens va dir que tenia 4 anys, que és la seva edat real. Això ens fa pensar que ell es sent tal i amb l’edat que té. El propòsit inicial d’aquesta pregunta és investigar com de propera es troba l’edat representada en el dibuix a l’edat assignada pel subjecte. Ocasionalment, l’edat que diu el subjecte representa l’edat que sent o desitjaria tenir, no la seva edat cronològica.

3. És algun parent o amic? En Narcís ens va dir que no. Aquesta pregunta pot ajudar a establir el valor positiu o negatiu que la persona identificada té pel subjecte.

4. En qui estaves pensant quan la dibuixaves? En Narcís va dir que no pensava amb ningú. No és necessàriament evasió o falsificació, ja que el subjecte probablement no estava pensant conscientment en algú quan dibuixava. En alguns casos la persona anomenada no és la mateixa que es va dir que estava representada en el dibuix.

5. Què està fent? On ho està fent? Aquesta pregunta intenta establir com d’aproximada és l’acció de la persona dibuixada a la descripció del subjecte. La pregunta també pot provocar sentiments de pressió o compulsió. En Narcís va contestar que el nen estava quiet amb els braços enganxats al cos.

CASA

Per acabar, un altre dels dibuixos que li vam demanar que realitzés va ser el d’una casa. Vam repetir el procés anterior, el qual consistia en col·locar una seria de fulls a sobre la taula i ell mateix va escollir un i va començar a dibuixar. El full el va col·locar de manera horitzontal.

Aquest era l’últim dibuix que li vam proposar elaborar, el va realitzar ràpidament però amb ganes i dedicació.

Un cop va finalitzar el dibuix vàrem fer una ullada general i ens vam adonar que podríem treure molt de suc , ja que hi havien detalls realment curiosos. Per exemple, la casa no tenia finestres.

Vàrem fer l’anàlisi de la casa i seguidament redactarem els resultats obtinguts.

El dibuix de la casa proporciona indicadors significatius sobre l’habilitat del subjecte per funcionar sota les tensions típiques de les relacions humanes íntimes i per analitzar de manera crítica els problemes creats per situacions familiars i quotidianes.

Detalls essencials

La casa consta d’una porta lateral la qual esta òbviament tancada amb claus i panys. Aquest fet pot significar la necessitat de protegir el seu àmbit més íntim o bé evasió del món exterior.

Un altre dels elements essencials són les finestres. Sovint es diu que les finestres són “els ulls” de la casa, donat que a través d’elles es contempla el que succeeix a dins, per tant va molt lligat a la intimitat de l’Infant.

En el nostre cas, en Narcís, no va dibuixar cap finestra a la casa i aquest fet pot significar ens pot estar indicant que el subjecte no pot afrontar la realitat externa i/o quese sent empresonat en el seu ambient familiar i íntim. Al mateix temps, també pot estar indicant rigidesa en l’educació parental.

Seguidament parlarem del sostre de la casa, el qual significa la part superior de la persona, és a dir, amb la ment, l’intel·lecte o l’esperit. Representen inquietuds superiors com la creativitat, la fantasia, la consciència, el sentit moral i la cognició.

En Narcís va dibuixar un sostre que s’estén fins al terra i es converteix en paret-teulat. Aquest fet característic és propi de subjectes amb greus dificultats i fins i tot es diu que el realitzen alguns infants amb psicosi.

La xemeneia també és un element imprescindible. En Narcís la va dibuixar fàcilment, sense mostrar dificultats. Aquest fet significa que mostra maduresa i un creixement satisfactori.

Cal destacar que el fum va cap a la dreta i pot significar que en Narcís és un infant idealista, amant de la novetat, aventurer i extravertit.

I per acabar les parets de la casa són altes i s’eleven cap amunt. Aquest fet pot significar la necessitat d'expandir-se, créixer i fins i tot la necessitat d’arribar a ser com els adults. També pot significar força, fins i tot agressivitat, lluita amb el medi extern com a forma de sobreviure.

Detalls no essencials o irrellevants.

El dibuix que va fer en Narcís de la casa és simple, i no mostra cap tipus de detalls no essencials.

Cal destacar que en Narcís no va dibuixar una línia base , aquest fet és possible que signifiqui que perceb la realitat de forma molt tènue.

Conclusions

Ens ha agradat realitzar aquest treball i que és una pràctica molt interessant ja que, com a futures educadores, ens serà de gran utilitat tenir aquesta informació i saber-la posar en pràctica perquè a través dels dibuixos es pot extreure una gran part d’informació sobre factors psicològics o altres característiques de l’infant que, possiblement, a simple vista no podem imaginar o veure.

En el cas pràctic que hem realitzat en aquest treball, el d’en Narcís, hem tret diverses conclusions:

En Narcís és un nen faltat d’afecte, ja que a tots els dibuixos coincideix aquest aspecte. Els que més ens van cridar l’atenció va ser el de la persona i el de l’arbre, ja que en el primer no va dibuixar braços i en el segon va dibuixar les branques caigudes.

Aquests aspectes ens fan pensar que aquest fet pot ser donat per el naixement de la seva germana petita, la Mariona, ja que possiblement els seus pares li prestin una mica més d’atenció a la nounada que a ell.

- Un altre aspecte que ens ha cridat l’atenció és positiu. Es tracta de que en Narcís té autocontrol, disciplina, equilibri i seguretat. Ens fa pensar això el dibuix de l’arbre, ja que el seu tronc era bastant ample i estava dibuixat amb mes força que la resta del dibuix.

Per acabar volem dir que aquest treball ha sigut molt efectiu ja que hem pogut descobrir aspectes den Narcís que desconeixíem.

Ens ha sorprès el fet que el naixement de la seva germana pogués afectar en la seva psicologia ja que exteriorment no es notava.

EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ

martes, 27 de mayo de 2014

Llenguatge gestual

Exemples d'activitats per treballar diferents àmbits

Cançoner infantil

Xerrada sobre l'interpretació del dibuix infantil

Anàlisi del dibuix infantil